La nostra societat retrocedeix

La nostra societat està retrocedint quan el més important es que España guanyi el mundial de futbol o si la Belen Esteban ha tornat de vacances. Em dona la sensació que encara que estiguem al S.XXI cada vegada estem tornant més enrera en qüestions d'humanitat, cada vegada som més superficials, volem més i millor sobre damunt de tot; sèries com "Mujeres ricas" s'emeteixen a la televisió, quan cada dia s'està morint gent injustament quan no te a l'abast la necessitat bàsica de poder menjar, i aquests individus només es preocupen per tenir el cotxe més potent, la mansió més gran...I qui en té la culpa? La empresa de televisió al emetre algo així? Potser, pero al cap i a la fi teletransmeteix algo que te audiencia i per lo tant un públic que ho està mirant, la vergonya es que aquest tipus de reality show tinguin espectadors. Està clar que l'esser humà a nascut per ser egoista i cómodo, que la solidaritat no és una aptitud que ens be de sèrie (en la majoria dels casos) que qui te el poder desgraciadament l'utilitza pel seu propi benefici i això fa que cada vegada hi hagin diferències tant grans entre uns llocs i altres . De vegades penso que si la societat es mogues igual per exemple : pel futbol, que per temes importants com la fam al món, aniria molt millor del que va, que si les primeres potències destinesin diners per l'ajudat als Paisos del 3r món en canvi de armament, les coses donarien un gir de 360º però per lo que es veu no hi ha ganes de fer les coses be, i es que es més fàcil viure bé i tenir la butxaca plena, que ajudar als més desvalguts. No es cap novetat el que escric però es per fer veure a tothom que encara que sigui amb petites aportacions, granet a granet es fan grans obres.

Deixo aquests 3 videos són antics però els vaig trobar molt interesants:
http://www.tv3.cat/videos/222262226.
http://www.youtube.com/watch?v=EZCDhqDlEkk
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://jjmade.pbworks.com/f/1255439092/pobreza%2520Am%2520Latina%25202.jpg&imgrefurl=http://jjmade.pbworks.com/LA-MAJOR-INJUSTICIA-DEL-M%25C3%2593N:-LA-POBRESA&usg=__Dq4aWf3fUuooKwo-JRZtLC1ud9s=&h=279&w=280&sz=23&hl=es&start=1&itbs=1&tbnid=IF_kZKiRxUGo6M:&tbnh=114&tbnw=114&prev=/images%3Fq%3Dinjusticies%2Bal%2Bm%25C3%25B3n%26hl%3Des%26client%3Dfirefox-a%26sa%3DG%26rls%3Dorg.mozilla:es-ES:official%26gbv%3D2%26tbs%3Disch:1

I aquests 2 articles:
http://www.passetapasset.com/index.php?option=com_content&view=article&id=61:el-mon-al-reves&catid=54:denuncia&Itemid=198
http://carlosbernia.wordpress.com/2010/01/09/reflexion/

I està pàgina per si us voleu presentar aquest concurs de fotografia: https://www.medicosdelmundo.org/NAVG/pagina/NAVGEstructuraPrpal.jsp

La realidad es un momento de lo falso

Fa uns dies que em vai acabar de llegir el llibre : Lo verdadero es un momento de lo falso de Lucía Etxebarria, la veritat es que m'agradat molt et fa reflexionar sobre la societat en que vivim, els limits de la vida, que es real i que no ho és? que és allò que conforme la realitat i si es la verdadera realitat? tot un món complex on els límits de la veritat i la mentira estan tant diluits que de vegades no els podem reconèixer. Tots creiem en el que veiem, amb el que em viscut, amb el que ens han dit determinades persones.. i això fa que formem una idea determinada a un fet i que prenguem una decisió en un determinat moment segons la realitat viscuda i la vivència personal que em tingut. Desprès d'haver dit tot això deixo en les vostres mans que adivineu qui creieu que serà l'assasí del protagonista d'està novela tant trepidant que deixa la nostra autora a les vostres mans.
Deixo escrita un tros de la canço coge palomitas del "grup" inventat o no de sex&love addicts:

Ya nosé, ya nosé que es la realidad
ya nosé, ya nosé en que puedo pensar
coge palomitas, ya no tenemos elección,
pues todo lo que vemos es una ficción,
sientate a mirarlo para verlo desde el palco,
lo verdadero es un momento de lo falso,
dime si, dime si, puedo confiar
dime si, dime si, esta canción es verdad...

Crec que Lucia Etxebarria ha tingut una manera molt original de promocionar el seu llibre, podeu trobar més informació i el videoclip penjat a la pàgina seguënt : http://www.papelenblanco.com/novela/lucia-etxebarria-regresa-con-lo-verdadero-es-un-momento-de-lo-falso.

I una entrevista a l'autora a : http://www.youtube.com/watch?v=sJgXyILX3MM&feature=related

Realitat i Hiperrealitat

Realitat i Hiperrealitat

Cada cop m'està interesant més tot allò relacionat amb la filosofia i està clar que quan finalitza la carrera de moda, vull cursar la carrera de filosofia. Dit això, estos dies he tingut bastanta curiositat a buscar informació sobre la realitat i la hiperrealitat, així que us deixo un petit text.

La realitat es algo que com concepte sempre ens està causan problemes, perquè ¿realment podem dir que coneixem el món tal com és o tal com nosaltres l'estem construint en una realitat que verdaderament es algo imaginari, una fantasia, una construcció que nosaltres creem a través del que veiem, escoltem...? Tot això ens fa que tendim a algo que realment no es del tot cert però que per altra banda és un concens que em arrivat com individú o com societat per relacionar-nos entre sí.
Per Baudrillard existia una ilusió que es el principi del món: la ilusió radical. El món al principi, per l'home, es ja per si una ilusió, per lo tant, no es un factor circunstancial sino esencial. El món com creació tindria que estar acavat, però quan se'l altera, quan es projecta sobre ell, sorgeix la necessitat de mantindre aquesta projecció, d'alguna manera tot això provoca el creixement d'una evolució. Plató per altra banda veia a aquesta realitat com el reflex de una altra més enlla del nostre món. En aquest altre pla existeixen formes que presenten coses com son originalment, es el món de les idees.
Per lo tant, aquest somni, que tots somiem, es la imitació imperfecta d'algo que ens va precedir.

Encara que, en el crim perfecte, diu Baudrillard, el veritable crimen es la perfecció, es a dir, la conclusió, el acabat. Això es sobre tot veritat a la nostra època. Els pobles antics sempre tractaven la ilusió, els somnis amb els somnis. Els pobles en l'actualitat tracten de perfeccionar la realitat, reduir-la a la veritat i aquesta es la més gran ilusió.

El món imaginari obtenia la seva potència de la seducció, contrari a la producció, la seducció no crea, propicía, no destrueix, desvia, actua com un camí cap a lo simbòlic on les formes perden valor i conserven només el seu significat. La seducció planteixa espectacle, escenari i un espectador que sigui cómplice del engany. Però quan la societat busca realitzar la realitat la realitat passa per un fenómen hasta cert punt antagònic a la seducció i al espectacle, aquest succès es la obscenitat. La obscenitat no planteixa espectacle, no hi ha escenari, no existeix distància entre l'observador o lo visible, tot es hiperreal, es la diferència entre el surrealisme de principi del S.XX i el hiperrealisme americà de final del mateix segle. Lo real sense topes, tal com és, és més real del que en veritat és.

Lo hiperreal comporta una lógica de representació, de cert voyeurisme per la veritat, ja no es necessiten aquests espectacles en els que es presenten cultures extranyes, de la teleserie pasem al talk show, i llavors al reality show, ¿Qui desitja l'actuació d'uns complets desconeguts quan es pot conèixer la vida tal i com passa, a temps real? El morbo que produeix lo real no es més que aquesta lógica del porno, es preten arranca de la ilusió a la realitat, encara que aquest intent sigui encara més irreal del que seria, i acabarà sent un intent inútil.

A l'era del obsceno, de la seducció vista des del punt de vista de Lipovetsky, ja no hi ha necessitat d'un estat autoritari, ara tot es logra per persuació i la principal agent es la televisió i els seus continguts bruts. El home en busca de la hiperrealitat troba la millor eina a la televisió.

Giovanni Sartori diu que els antics medis de comunicació (diari, radio, cine) presentaven una imatge que requeria interpretació, la lectura del símbol o els símbols que la componien, amb la televisió es diferent, la imatge equival a la veritat, no hi ha temps per pensar, per abstraure, per reflexionar sobre el contingut, el zapping es un reflex molt ràpid, més ràpid que el usuari mateix.

La política es converteix, no ja en un espectacle sinó amb una mofa, tot es presenta, la política es torna porno, pero la massa no pot soportar tanta obscenitat així que dubta, i aquest dubte es converteix amb humor, no burla ni sarcasme, sino un humor buit que només busca evadir la insoportable realitat.

La obscenitat ademés es manifesta en altres àmbits, com el de la violència. Els asalts son a ple carrer, les pel.licules son gore, de veritat la violència és convereteix en hard, sense propòsits clars, només una firme intenció per presentar-la, per presentar-la més real del que es, de nou hiperreal.

Davant d'aquest éxtasis comunicatiu el Jo es satura, com diría Kenneth Gergen, i perd les seves referències, es desquicia, s'enfrenta davant una esquizofrenia, multifrenia que el mante desarmat davant del seu enfrentament amb el món, ja no hi ha alienació, perquè, graciès a l'obscè, tot està allí, molt aprop, ja no hi ha límits. El món més real que el real es converteix en una violència que l'home no ha sigut, ni serà capaç de controlar o inclús entendre completament.